Comença per la matèria orgànica
Una capa de dos o tres centímetres de compost o fems ben fets, a final d'hivern, millora qualsevol sòl: reté aigua als arenosos, aireja els argilosos i alimenta a poc a poc. Als sòls pobres i calcaris de Mallorca és la millor inversió.
Tria l'adob segons la planta
A l'envàs hi ha tres números: nitrogen, fòsfor i potassi. El nitrogen fa fulla; el fòsfor i el potassi, flor, fruit i resistència. Les plantes de flor i els fruiters agraeixen fórmules amb més potassi; la gespa i les plantes verdes, amb més nitrogen. Cítrics, rosers i hortènsies tenen adobs propis.
Respecta el calendari
Adoba de març a juny, quan broten i floreixen. En ple estiu redueix o atura, llevat dels tests amb reg. Una darrera aportació al setembre, baixa en nitrogen, reforça abans de l'hivern. De novembre a febrer no s'adoba.
Tests: poc i sovint
Dins un test, la planta només té el que li dones. Empra adob líquid cada quinze dies amb el reg, a la dosi indicada o un poc menys, o un adob d'alliberament lent a la primavera, que dura uns quants mesos. No adobis mai amb la terra seca: rega primer.
No adobis el que no ho necessita
El romaní, la lavanda, la mata, l'olivera i les altres mediterrànies en terra viuen en sòls pobres: adobar-les les fa créixer toves, florir menys i durar menys. Tampoc adobis una planta acabada de trasplantar ni una de malalta: primer s'ha de recuperar.