En resum
- El problema no és el sol: és el vent amb sal.
- Primer, una barrera de plantes dures de cara a la mar.
- Al seu arrecer ja s'hi pot plantar gairebé de tot.
- Fulles grises, petites o carnoses: la pista de les que aguanten.
A pocs metres de la mar, el vent carregat de sal crema les fulles i asseca la terra. Les plantes de jardí corrents no ho suporten, però les de la costa mallorquina estan fetes per a això: basta copiar el que fa la natura.
A cada parcel·la hi ha un costat castigat. Mira cap on s'inclinen els arbres de la zona i quina cara de les tanques veïnes està cremada. Aquest és el front que s'ha de protegir; la resta del jardí viurà al seu arrecer.
A primera línia, planta-hi les més resistents: tamarell, mata, savina i aladern. Una barrera de plantes frena el vent millor que una paret, perquè el filtra en lloc de desviar-lo en remolins. Planta-les juntes i joves: creixen adaptant-se al vent.
Entre la barrera i la casa: lleteresa arbòria, albada, sempreviva i malva marina, i fonoll marí a les zones de roca. Totes tenen fulles grises, petites o carnoses, que és com es defensen de la sal i de la sequera.
L'arena no reté aigua ni aliment. Dins el clot de plantació mescla-hi un poc de compost i, sobretot, encoixina amb grava o pedra, que no vola amb el vent. No cerquis un sòl ric: aquestes plantes no el necessiten.
Rega per degoteig els dos primers estius. Després d'un temporal fort, les plantes de jardí que tenguis a l'arrecer agraeixen una bona ruixada d'aigua dolça per llevar-los la sal de les fulles.
ArbreEl tamarell de les platges mallorquines. Aguanta com cap altre la salinitat, el vent i els sòls salins; espigues rosades a la primavera. Ideal com a paravent vora la mar.
Veure fitxa →
ArbustArbust autòcton molt resistent, ideal per a tanques informals i zones sense reg un cop establert.
Veure fitxa →
ArbustConífera autòctona de dunes i penya-segats. Creix a poc a poc, aguanta la salinitat i gairebé no necessita aigua.
Veure fitxa →
ArbustArbust autòcton de fulla estreta, semblant a una olivera fina. Es retalla tan bé com el boix i aguanta sequera, vent i salinitat: una tanca mediterrània sense reg.
Veure fitxa →
ArbustBolla perfecta que es vesteix de verd a la tardor, de groc a la primavera i de vermell abans de perdre la fulla a l'estiu: així estalvia aigua. El seu làtex és tòxic i irritant.
Veure fitxa →
ArbustMata platejada que a la primavera s'omple d'espigues grogues i d'abelles. Fixa talussos i enriqueix els sòls pobres; no s'ha de regar ni adobar.
Veure fitxa →
AromàticaMata grisa amb olor de curri i botons grocs que duren mesos, també secs dins un gerro. Viu en arena i roca vora la mar; retalla-la després de la floració.
Veure fitxa →
ArbustArbust de fulla grisa vellutada i flors rosa pàl·lid amb el centre fosc, d'hivern a primavera. Creix en roquissars vora la mar; retalla-la a l'estiu perquè no s'obri.
Veure fitxa →
AromàticaEl fonoll marí que a Mallorca es menja envinagrat. Creix a les roques vora la mar: aguanta salinitat, vent i sequera com cap altra. Ideal per a jardins a primera línia.
Veure fitxa →
Planta de florEl lliri de mar de les dunes: grans flors blanques i perfumades en ple agost, sense una gota de reg. Necessita arena o sòl molt drenant. No l'arrabassis mai de la platja: compra'l de viver.
Veure fitxa →
ArbustSemblant al romaní però més compacte. Aguanta la primera línia de mar i es retalla molt bé per fer tanques baixes.
Veure fitxa →
ArbustTanca molt resistent al vent i a la salinitat. A la primavera fa flors blanques amb olor de tarongina.
Veure fitxa →Un jardí amb vida: quines plantes fan flor i fruit a cada estació per a abelles, papallones i ocells, i què canviar en el manteniment perquè s'hi quedin.
Llegir la guia →Març – OctCom reconèixer les plagues més comunes del jardí —pugó, cotxinilla, aranya vermella i mosca blanca— i tractar-les a temps amb remeis suaus.
Llegir la guia →Juny – SetQuan, quant i com regar el jardí a l'estiu a Mallorca: regs llargs i espaiats, degoteig, encoixinat i plantes agrupades segons la set.
Llegir la guia →